Ramón Alsina i Amils   

 

 Versió en catalá 

Camperola dels Pirineus Orientals. 1899

Ramón Alsina i Amils  (Tárrega, 1860 - Barcelona, 4 febrer 1948). Germà de l'escultor Antoni Alsina i Amils.  Va cursar els seus estudis a l'Escola Superior de Belles arts de Madrid  al costat del seu germà, on va ser deixeble de Carlos de Haes i de Jaume Morera.

Va participar en 1884 amb Un paisatge de Barcelona en l'Exposició Nacional de Belles arts de Madrid i en 1885   en l'Exposició d'Art del Museu Martorell amb les pintures Record de la Secuita  i  Record de Sant Feliu de Codinas. Consta residint al carrer Sant Tecla, 11 de Gracia,  Barcelona. En aquesta població seria nomenat en 1889 vocal de la Societat Econòmica Graciense d'Amics del País.

Interior d´esglesia. llivia 1898

Va participar en l'exposició de la sala Paris de desembre de 1887 amb els quadres  Cementiri i Un corral i en l'Exposició Universal de 1888 i les de Belles arts de Barcelona 1892 1894 i 1898. Col·labora llavors en diverses publicacions com a Àlbum Salón. Es va casar en 1892 amb Anna Basso i Oliva. Va exposar de nou a la Sala Parés en 1900, però a partir de final de segle abandona temporalment la pintura,  atendrà els seus propis negocis i exercirà  com a sotssecretari de l'Associació d'Indústries auxiliars del Mar. Va residir al carrer Consell de Cent de Barcelona al 1897.

Anys després, es dedica a la docència. En 1913 és nomenat professor de dibuix artístic a l'escola d'Arts i Oficis de Barcelona. Després de molts anys sense mostrar les seves obres, realitza exposiciones individuals en la Pinacoteca en 1925 (pintures) , Sala Busquets en 1928 (Pintures), Sala Busquets en 1929 (Pintures i dibuixos), Sala Busquets en 1932 (Pintures i dibuixos) i   Sala Busquets en 1935 (dibuixos). 

 A l´Exposició Internacional de Barcelona de 1929 va presentar el quadre  Cerdanya  francesa que figura al Museu D´Art de Catalunya.

  Tal com apunta Albert Balcells, Ramón Alsina va acollir en el seu habitatge al pintor Joan Colom (1879-1969) que es convertiria en el seu principal deixeble.

   

 

 

Ramón Alsina y Amils   

Versión en castellano.  

Cacería.

Ramón Alsina y Amils  (Tárrega, 1861 - Barcelona, 4 febrero 1948). Hermano del escultor Antoni Alsina y Amils.  Cursó sus estudios en la Escuela Superior de Bellas artes de Madrid  junto a su hermano, donde fue discípulo de Carlos de Haes y de Jaume Morera.

 Participó en 1884 con Un paisaje de Barcelona en la Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid y en 1885  en la Exposición de Arte del Museo Martorell con las pinturas Recuerdo de la Secuita  y  Recuerdo de San Feliu de Codinas.Consta residiendo en la calle Santa Tecla, 11 de Gracia,  Barcelona. En dicha población sería nombrado en 1889 vocal de la Sociedad Económica Graciense de Amigos del País y

Meditació. 1898

Participó en la exposición de la sala Pares de diciembre de 1887 con los cuadros  Cementerio y Un corral y en la Exposición Universal de 1888 y las de Bellas Artes de Barcelona 1892 1894 y 1898. Se casó en 1892 con Ana Basso y Oliva. Colabora entonces en varias publicaciones como Álbum Salón. Expuso de nuevo en la Sala Parés en 1900, pero a partir de final de siglo abandona temporalmente la pintura  y atenderá sus propios negocios ejercerá  como vicesecretario de la Asociación de Industrias auxiliares del Mar.

Años después, se dedica a la docencia. En 1913 es nombrado profesor de dibujo artístico en la escuela de Artes y Oficios de Barcelona. Tras muchos años sin mostrar sus obras, realiza ezposiciones individuales en la Pinacoteca en 1925 (pinturras) , Sala Busquets en 1928 (Pinturas), Sala Busquets en 1929 (Pinturas y dibujos), Sala Busquets en 1932 (Pinturas y dibujos) y  Sala Busquets en 1935 (dibujos). En la Exposicion Internacional de Barcelona de 1929 presentó el cuadro  Cerdanya  francesa que figura en el Museu D´Art de Catalunya.

Tal como apunta Albert Balcells, Ramón Alsina acogió en su vivienda al pintor Joan Colom (1879-1969) que se convertiría en su principal discípulo. 

 

 

 Bibliografía:

 “Pintores de cuadros” en Anuario Riera, 1897

La Vanguardia, 30 noviembre 1887

Del natural. 1899

La Ilustración Artística, 15 octubre 1900

La Vanguardia, 13 noviembre 1913,

La Vanguardia, 24 abril 1925

La Vanguardia, 15 febrero 1948

Albert BALCELLS Antoni Alsina i Amils, un artista entre dos segles (1863-1948). Butlletí de la Reial Academia Catalana de Belles Arts de Sant jordi. 

 Camil.la MINGUELL CARDEÑES El patrimoni pictòric de L´Urgell. La tradició pictórica a Tarrega. Urtx.

Fons del Museu d´Art Modern. Catàleg de pintura segles XIX i XX.1987

Rafols, Forum Artis, Repertori

 

 

Fernando Alcolea, enero 2014