Versión disponible en castellano / Catalá 

 

Joaquim Anglés i Cañé

 

Imprecación c.1886

Joaquín Anglés Cañé. (Tortosa, 19 agosto 1859 – París, 10 mayo 1911) Escultor. Hijo de una familia de artesanos, se formó durante tres años en el taller del escultor Asencio en Tortosa. Venido a Barcelona, obtuvo su primer triunfo en 1885 en la Exposición del Fomento de la Producción con las obras  Un pilluelo y Un torero al obtener una medalla de plata.

Este mismo año participó  en la sala Parés con una escultura de Cervantes y en la Exposición de Arte del Museo Martorell con las esculturas Busto de D'Artagnan  y Tipo de chulo, obteniendo muy buenas críticas en la prensa..

Macbeth 1888

En 1887 solicitó a la Diputación Provincial de Tarragona una subvención para proseguir sus estudios en el extranjero pero le fue desestimada.

 Obtuvo sucesivos galardones en la Exposición de la Sociedad Económica Graciense de 1888 por la escultura Busto de Campomames y en la Exposición de Londres por un Busto de Churruca.

Ejecutó también  los bustos del gobernador civil de Barcelona, don Gil Maestre y el de Rafael Calvo para el Teatro Español.

 Se estableció en París en 1890, exponiendo asiduamente en sus salones, siendo uno de los pocos escultores españoles junto a Gustavo Obiols que participaron más activamente. En 1890 mostró la obra El Primer triunfo, en 1891  Un busto, y en 1899  alcanzó su mayor triunfo al obtener una Mención honorífica con la escultura Le Piège o El falso Amor.

 En Barcelona expuso en 1896 una composición escultórica alegórica a los hechos del 2 de mayo, que fue fundida en los talleres de Masriera.

Posteriormente siguió creando algunas obras notables pero dirigió mayormente su trabajo a la producción en serie de obras menores y bibelots. En todo caso, es un escultor poco conocido, que apenas viene  referenciado en publicaciones especializadas y que merece ser reivindicado.  

 

 

Pilluelo 1894

Joaquim Anglés i Cañé. (Tortosa, 19 agost 1859 – París, 10 maig 1911) Escultor. Fill d'una família d'artesans, es va formar durant tres anys en el taller de l'escultor Asencio a Tortosa.  

Vingut a Barcelona, va obtenir el seu primer triomf en 1885 en l'Exposició del Foment de la Producció amb les obres Un pilluelo i Un torero en obtenir una medalla de plata.
Aquest mateix any va participar a la sala Parés amb una escultura de Cervantes i en l'Exposició d'Art del Museu Martorell amb les escultures Bust de D'Artagnan i Tipus de chulo obtenint molt bones crítiques en la premsa..

En 1887 va sol·licitar a la Diputació Provincial de Tarragona una subvenció per prosseguir els seus estudis a l'estranger però li va ser desestimada.
Va obtenir successius guardons en la Exposició de la Societat Econòmica Graciense de 1888 per l'escultura Bust de Campomames i en l'Exposició de Londres per un bust de Churruca.

Amor presoner 1903

Va executar també els busts del governador civil de Barcelona, don Gil Maestre i el de Rafael Calvo per al Teatre Español.

Es va establir a París en 1890, exposant assíduament en els seus salons, sent un dels pocs escultors espanyols al costat de Gustavo Obiols que van participar més activament. En 1890 va exposar El Primer triomf, en 1891 amb Un bust, i en 1899 va aconseguir el seu major triomf en obtenir un esment honorífic amb Le Piège o Fals Amor.

A Barcelona va exposar en 1896 una composició escultòrica en Al·legoria al 2 de maig que va ser fosa en els tallers de Masriera.

Posteriorment va seguir creant algunes obres notables, però va dirigir majorment el seu treball a la producció en sèrie d'obres menors i bibelots.  

En tot cas és un escultor poc conegut, que amb prou feines ve referenciat en publicacions especialitzades i que mereix ser reivindicat.

 

 

Sant Francesch convertint lo lladre. 1887

 M.G.M. “Bellas Artes” en El Constitucional, 30 enero 1885

Boletín Oficial de la Provincia de Tarragona, 15 febrero 1887

La Provincia de Tarragona, 26 febrero 1887

 La Dinastía, 12 noviembre 1888

Le Menestrel,4 junio 1899

La Dinastía, 2 mayo 1890

Los Debates, 31 diciembre 1899

Pendant la veillé. 1895

Diario de Tortosa, 20 mayo 1911

El Restaurador, 27 mayo 1911

Rafols

 

Fernando Alcolea, febrero 2014